URC

L’evangeli de la litúrgia d’avui, corresponent al temps ordinari, ofereix un test de sant Mateu (6,7-15) centrat en la pregària del parenostre. Presenta l’estructura d’un díptic. La primera part, que conté tres peticions, Déu és viscut com a Pare. La segona, amb quatre peticions, gira entorn de l’eix de la fraternitat. La paternitat de Déu és el fonament de la fraternitat. Quan la revolució francesa proposava la llibertat, la igualtat i la fraternitat com l’eix del seu programa no era massa original. Manllevava del cristianisme aquests valors.  

La fraternitat, però, és el valor que més reclama un origen comú, una mateixa font de vida, a partir de la qual puc dir a una altra persona tu ets el meu germà, tu ets la meva germana. Aquesta fraternitat no s’expressa en conceptes volàtils, sinó que es concreta en realitats mols quotidianes, com menjar i perdonar els deutes. Aquests dos punts tenen connexions amb l’economia, viscuda no com a guanys exclusius sinó com a servei de la humanitat. El papa Francesc afirma que “la idolatria del diner mata”. Així ho explicava en una de les seves homilies a Santa Marta: ““Aquesta idolatria fa morir de gana a tanta gent. Pensem només en un cas: en els 200 mil nens rohinyás en els camps de pròfugs. Allí hi ha 800 mil persones; 200 mil són nens. Amb prou feines tenen què menjar, desnodrits, sense medicaments. També avui succeeix això. No és una cosa que el Senyor diu d'aquells temps: no. Avui!” (23.10.2017). Quan Déu no és Pare, s’idolatren substituts, com els diners. La fraternitat se’n ressent. No hi ha pa per a tothom. Perdonar les ofenses era traduït fa temps per perdonar els deutes, que té implicacions econòmiques.


Avui la principal globalització es produeix en el camp econòmic. Es mouen els capitals arreu. Fins i tot es conserven paradisos fiscals en benefici dels defraudadors. I la política també està globalitzada? I les migracions, els moviments de les poblacions? Qui no s’ha esgarrifat en veure aquests darrers dies com a EUA es dividien famílies (pares i fills) si traspassaven fronteres. Però a Europa tampoc estem per donar massa lliçons a ningú. La situació és complexa, però s’ha de tractar a fons.


La Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants, en la qual l’URC en forma part, acaba de publicar un manifest sobre “El fet religiós, factor d’integració i cohesió social”. Moltes institucions religioses treballen en camp de les migracions. Aquest text, que trobareu a continuació ( http://www.urc.cat/repositorio/doc/2018_06_22_11_53_09.pdf ), ens pot il·luminar aquest tema tant interessant i sensible. Temps per canviar de mentalitat i per donar noves respostes.

Lluís Serra Llansana