URC

REFLEXIONS PER A TEMPS INSÒLITS

QUEDEM-NOS A CASA: DEL CAOS Al COSMOS

El P. Ignasi Fossas, prior de l'abadia de Montserrat, va intervenir en una sessió acadèmica, organitzada per l’Ateneu Universitari Sant Pacià el dia 3 de març i dedicada a l'economia del papa Francesc. Va dir, entre altres coses, que la Regla de Sant Benet serveix com a criteri d'organització. Es tracta de posar ordre en el caos per a convertir-lo en cosmos, paraula que conté aquests dos significats: ordre i bellesa. Per tant, es tracta d'ordenar l'espai, ordenar el temps i ordenar la convivència.

Davant la imperiosa necessitat actual de quedar-se a casa, en les famílies, en les comunitats religioses, pràcticament confinats a causa de la pandèmia, m'ha vingut a la ment aquesta intervenció per a aplicar-la al nou estil de vida d'aquestes setmanes. Estem acostumats a entrar i sortir de casa sense cap problema. No poder fer-ho, ens pot conduir al caos sinó sabem posar ordre en aquests tres conceptes als quals apunta la Regla benedictina. El confinament pretén dos objectius importants: no contagiar als altres i no ser contagiat. L'amor és capaç d'entendre-ho. La frivolitat, en canvi, no tem posar als altres en situació de risc.

Primer.- Ordre i bellesa en l'espai. Cada família, cada comunitat religiosa, ha de ser conscient de l'espai de què disposa i de com pot organitzar-lo en aquesta nova situació. La percepció dels límits és inevitable. En alguns casos, gairebé angoixant. Pisos petits. Els pisos grans faciliten desplaçar-se per ells i passejar més folgadament. No obstant això, saber trobar un ordre només pot beneficiar. Existeix l'oportunitat d'organitzar l'espai i les coses que hi ha en ell, així com de distingir els llocs personals dels comunitaris. Cuidar i extremar les precaucions perquè totes les persones, tots els germans i germanes de comunitat, puguin sentir-se prou acompanyades, més segures i menys aïllades.

Segon.- Ordre i bellesa en el temps. Com no es distingeixi el dia de la nit, com no es gaudeixi d'un horari que reguli sense rigidesa el temps de manera harmònica, cada nou minut serà l'anunci del caos imminent. Tot el temps empassant-se les mateixes notícies de la tele o de la ràdio crea neurosi. Comptabilitzar les morts al minut... permet observar com pugen les xifres i alhora com s'empitjora l'angoixa i la tensió. Saber trobar ritmes per a les necessitats variades. Entre les prioritats, s’hi troben el silenci i la interioritat, la pregària personal i comunitària, l'atenció a les aspiracions espirituals, la convivència fraterna, el servei comunitari… La distracció ajuda, sense caure en l'obsessió pels productes tecnològics i d'entreteniment que ens allunya de l'essencial. Són importants l'inici per a aixecar-se i la fi de la jornada per a anar a dormir. Temps per a estar junts. Temps de tasques familiars i comunitàries. Temps per al silencio i el treball personal.

Tercer.- Ordre i bellesa en la convivència. Els altres dos aspectes redunden en aquest. No estem acostumats a viure junts tantes hores i poden saltar espurnes per la tensió acumulada. En moments de tensió i d'angoixa la susceptibilitat augmenta. Cal saber trobar ordre en la convivència. Aportar aspectes positius. Temps per parlar i temps per callar. Respecte, afecte i atenció cap a les persones que compartim el mateix espai i el mateix temps. Tenir converses interessants en els menjars, que també serveixin per a relaxar-se, sense perdre mai el sentit de l’humor. Cuidar les relacions és bàsic. Les relacions amb Déu en la pregària. En la immensa majoria de casos, l'eucaristia no és possible, com ocorre en les famílies, en moltes comunitats de religioses o de germans. En aquestes situacions, es pot celebrar la Paraula de Déu i la Sagrada Comunió. Una manera de viure a fons l'Església domèstica en comunió amb l'Església diocesana i universal. Som comunitats de fe i de vida. Com Moisès al cim de la muntanya, si mantenim el braços alçats cap a Déu, la humanitat anirà guanyant la partida a un virus que redueix a cendres el nostre orgull per endinsar-nos en la humilitat i ens retorna als valors essencials, la perspectiva dels quals mai no hauríem de perdre.

Lluís Serra Llansana,

secretari general de l'URC