URC

Estimats Maristes de *hampagnat,

Avui, en aquest “especial” 25 de març, ens anima el fet de recordar i celebrar el “sí” de María donat en l'Anunciació. Enguany, la celebració pot tenir un significat particular per a cadascun de nosaltres i per al món sencer davant el moment que vivim de pandèmia per la veloç difusió del COVID-19. 

Un temps d'incertesa i temor. Temps de sofriment per als qui han patit o pateixen la malaltia en grau extrem, molts a punt de morir i, també, gran dolor per als familiars els qui no poden acompanyar als seus éssers estimats en la seva malaltia, o en els seus últims moments i ni tan sols en el seu funeral.

Itàlia, on ens trobem els germans i laics que estem al servei de l'Administració general, així com diverses comunitats i obres, és fins ara un dels països més colpejats per l'epidèmia. Situació similar es va donant en altres països d'Europa i del món.  En aquests moments, potser la gran majoria dels països on es troba present l'Institut s'han vist afectats. Veig de grat les diverses reaccions positives que es van tenint a les Províncies i Districtes buscant col·laborar amb la societat, els governs i el món sencer, ajudant als qui estan en risc. 

Molts de nosaltres estem guardant alguns dies o setmanes de quarantena, en comunitat, en família, col·laborant per a evitar ser contagiats i evitar ser agents de contagi.  Aquesta situació se'ns presenta com un pes i, alhora, com una oportunitat.  Estic segur que tots rebem cada dia una pluja d'idees i missatges (no sé si massa), oferint-nos pistes creatives per a viure tot això.

Penso avui en María, aquella jove de Natzaret posada, en qüestió de minuts, enfront d'una situació de sorpresa, de crida, de temor davant l'inesperat i desconegut... com serà això?   I, després de les paraules encoratjadores “perquè cap cosa és impossible per a Déu”, Ella dona el seu sí: “faci's en mi segons la teva paraula” (cf Lc 1,28).  I, a continuació “es va aixecar i es va anar amb promptitud...” (Cf Lc, 1, 39).  Enfront de la incertesa i temor, hi havia en Ella la fe, la confiança, la passió per Déu i per la humanitat…

Són tres passos interessants que potser encoratgen en nosaltres com donar una resposta a la crisi, a l'estil de María.  Primer: sentim el dubte i el temor, i preguntem a Déu com? per què tot això? Segon: sentim que som petits en mans de Déu i confiem en ell. Faci's! Tercer: ens posem a la feina a col·laborar en el que puguem, servint als altres.

Difícilment podem predir el que se'ns presentarà pròximament com a conseqüència de tot el que es viu. Així com hi ha previsions de crisis en el camp econòmic i social, alhora es viuen aprenentatges molt positius en línia de la convivència familiar i social, així com ecològica i de solidaritat. 

Som un món amb una connexió molt més allà de l'imaginat.  I aquesta connexió haurà de ser la força per a reaccionar com a família global mundial, buscant el bé de tots.  Mentre avui se'ns demana distanciar-nos físicament, i és el nostre deure fer-lo per seguretat nostra i de tots, és important entendre que aquesta distància busca la salut i no una protecció egoista. I, per això, en un altre nivell, el moviment és el d'enllaçar-nos i el d'acostar-nos.

I, com María, enfront de la incertesa i el temor, necessitem la fe, la confiança, la passió per Déu i per la humanitat, com a fonaments sòlids per a anar endavant. Des de la reflexió i oració, descobrim els nous aprenentatges que aquesta experiència ens està oferint. 

Hem tingut recentment a Roma la trobada anual de Provincials i Superiors de Districte. Ha anat molt bé, ens hem centrat en el tema de la cura.  La gran majoria ha pogut ja tornar a les seves Províncies o Districtes i gairebé tots han passat o passen un període de quarantena, pel bé personal i social.  Agraeixo a tots ells la seva positiva resposta i les iniciatives que es van donant per a oferir suport a la situació actual.  I també agraeixo les respostes, gestos i solidaritat de tots els maristes de Champagnat del món.

Posem una atenció especial cap a les persones grans, els nostres germans, els nostres familiars. I si qualsevol de nosaltres, germans o laics, viu l'experiència del contagi i de la malaltia, considerem al malalt com una benedicció, com ens ho deia Champagnat, i donem-li tota l'atenció i cura fraterns.  Part d'aquesta cura serà seguir seriosament les normes sanitàries i d'higiene necessàries per a evitar més contagis. Estiguem atents per a respondre amb actituds evangèliques i maristes.

Recordo amb especial afecte a tots aquells germans o laics, que es troben vivint la missió en comunitats i projectes internacionals, o en missions, províncies o països lluny de la seva família i dels seus éssers estimats.

María del “sí que” ens anima i acompanya en aquests moments difícils, d'incertesa i de dolor. Ella, la Bona Mare, ens té presos de la mà.  Avui la sabem mare amorosa i també germana, companya de camí i de sofriment nostre, i de tot el poble de Déu.

Amb Ella i sant Marcel·lí, visquem aquesta especial Quaresma en actitud orant, units en comunió amb tantes persones del món que són més directament víctimes d'aquesta pandèmia.  Orem en comunió amb els líders i governants dels nostres països i de l'Església, perquè tots comptem amb la saviesa vinguda de l'Esperit per a actuar i respondre segons el voler de Déu. Tinguem presents en la nostra oració als professionals de la salut i a tantes persones que estan al servei dels malalts. També a molts religiosos i sacerdots servint als afectats.  Ens unim amb el papa Francesc qui, en la celebració eucarística d'aquests dies, va tenint present a aquests diversos grups de persones i ens convida a cuidar atentament dels malalts.

Rebeu la meva salutació i abraçada fraterna, juntament amb la salutació i abraçada del Consell general i de l'Administració general.        

H. Ernesto Sánchez Barba 

Superior general

Roma, 25 de març de 2020