URC

Dissabte tres de febrer, arribem al Monestir del Sagrat Cor de Jesús, religiosos/as de diferents comunitats de Lleida i pobles, desitjosos de compartir entre nosaltres i amb les Carmelites d'aquesta comunitat.


Lema de la JORNADA: LA VIDA CONSAGRADA TROBADA AMB L'AMOR DE DÉU


Va donar començament el retir amb la concelebració de l'Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe Salvador Jiménez i acompanyat del P. Jesús Sans i el P. Ángel Briñas. Tota la celebració va ser compartida, pels assistents i les Gnes. Carmelites: cants, preces, moments de silenci… i en acabar la Missa com era el dia de Sant Blas unes famílies i les mateixes Germanes van presentar aliments que el Sr. Bisbe els va beneir, van ser sentiments de fe que a través dels anys es van repetint.

Acabada l'Eucaristia, la Mare Priora ens va donar la benvinguda i les gràcies per la nostra presència en dia tan memorable, també una altra Germana ens va parlar del seu Carisma, va ressaltar paraules de Sta. Teresa: que no les volia solament monges sinó també ermitanes i que romanguessin dins de l'Església, per la qual cosa elles en el seu silenci, sacrifici i oració tenen present i demanen per les necessitats de l'Església Universal, tot això juntament amb l'homilia del nostre Sr. Bisbe, que va fer referència: Primera lectura: 1 Re. 3, 4-13 “Concedeix, doncs, al teu servent, un cor atent per jutjar al teu poble i destriar entre el bé i el mal”. I a l'evangeli: Mc. 6, 30-34 “Veniu vosaltres tot sol a un lloc desert a descansar una mica”. Va fer també esment a la Mare Teresita i al P. Joan Suñol S.J. morts l'any passat. Va insistir en la capacitat d'escolta que hem de tenir els consagrats i en l'oració per les noves vocacions sacerdotales i religioses.

La importància de la trobada que solament pot donar-se des d'una atenta escolta a Déu en l'oració, en l'escolta al germà, en la comunitat i al nostre món amb gana de Déu.
Tot això el vam poder meditar en el llarg temps que vam tenir d'oració personal.

Acabada l'oració a l'Església passem a diferents sales, per grups o individual, vam ser parlant amb les Gnes. Carmelites en el locutori, moments en els quals vèiem la grandesa i amplitud de l'Esperit de Déu; mentre, com érem molts, uns altres compartim les nostres experiències degustant un bon i abundant picapica, que ens havien preparat, crec que tots ens sentim contents i animats i podíem cantar amb el salmista, Què desitjables són els teus estatges!
Finalitzada la visita amb les Gnes. en el locutori i el compartir entre nosaltres i que tot va ser molt bo, ens vam ser acomiadant, amb una esperança renovada que camina cap a la plenitud.