URC

“T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols”. Jn 21,18

“La primera condició per poder descobrir i escoltar Déu és que ens  situem en la REALITAT: no la que va ser, no la que ens agradaria que fos, no la que inconscientment donem per suposada, sinó la que és. I això no és fàcil. Se'ns fa dur reconèixer la realitat de REDUCCIÓ de les nostres institucions i que, des d'una visió merament sociològica, té com a perspectiva la mort. Això provoca desesperança i reaccions de negació i de fugida”, aquest és el criteri i el diagnòstic realitzat per Mª Isabel Ardanza Mendilibar, vedruna. Ha estat la conferenciant invitada a la jornada de formació permanent, celebrada a Barcelona el passat 17 de març. El tema tractat és de primera magnitud. Per això, amb l’autorització de la religiosa del País Basc, recollim les notes bàsiques de les seves tres intervencions en la jornada i que són publicades en el Servei de Documentació la setmana passada. La mirada profunda sobre la realitat pretén donar un sentit per viure des de la fe l’experiència de la reducció. Sense enganys. Sense fugides.

La reducció és una experiència humana. El cinema l’ha tractat sovint. Només cito tres pel·lícules, dues clàssiques i altra actual. La primera: “El crepúsculo de los dioses” [Sunset Boulevard] EUA (1950), dirigida per Billy Wilder, sobre Norma Desmond, antiga estrella del cinema mut, que s’apaga en l’aparició del cinema sonor. Desig de retornar a un passat gloriós, que ja no es pot recuperar. En aquest mateixa línia, la pel·lícula “The Artist” [El artista], dirigida per Michel Hazanavicius i guanyadora de cinc Oscar el 2012, parla del mateix impacte que el cinema sonor va provocar sobre artistes del cinema mut. La tercera: “Cosas de la edad”, França 2017, protagonitzada per Guillaume Canet i Marion Cotillard, parella també en la vida real. La crisi dels 40, viscuda com una reducció de possibilitats, d’atractiu i de popularitat.

L’experiència de reducció de la vida religiosa a casa nostra és evident. Es nodreix d’una reducció global, especialment a Europa, i s’accentua perquè és simultània a la reducció en altres àmbits. Reducció personal: les religioses i religiosos són grans. Les edats són força altes i les energies van minvant de manera visible. Reducció institucional. Menys membres. Tancament de comunitats i d’algunes obres. Noviciats buits o gairebé. Reducció social i econòmica. Retallades a molts nivells. Sous més baixos. Una recuperació macroeconòmica dubtosa que descansa sobre l’esquema de l’esforç de la microeconomia. Retallades polítiques. Article 155. Drets bàsics amenaçats. Reducció eclesial. Pas del règim de cristiandat a un cristianisme de diàspora.

Les reestructuracionsque les congregacions han realitzat en aquests darrers anys no es poden entendre sense l’experiència de la reducció, que n’ha estat el motiu impulsor. El pes de les mesures tècniques que implica aquest procés es tal que la dimensió religiosa, la vivència des de la fe, pot quedar relegada a un segon pla. Aquestes reestructuracions han implicat, en força casos, el trasllat de cúries provincials i d’algunes generals a altres indrets. L’experiència de reducció queda així accentuada.

La proposta de M. Isabel Ardanza és precisa: “Crec que la primera preocupació de qui correspon animar la vida i la missió de la vida religiosa, en aquest moment, hauria de ser com afavorir, com potenciar la vida teologal, en tots els religioses i religioses perquè puguin viure aquest moment en CLAU PASQUAL. Des d’aquesta perspectiva, la situació actual de la Vida Consagrada està cridada a ser una experiència de gràcia, perquè ens ‘obliga’ a fonamentar la nostra vida sobre la roca de la fe, l’esperança i l’amor, que és, i ha d’arribar a ser, l’autèntic fonament de la Vida Consagrada en tots els llocs i temps”.

Podem mirar a una altra banda, podem distreure’ns amb projectes menors, però no podem ignorar que l’experiència de reducció ha de ser reconeguda, viscuda i evangelitzada sense embuts ni subterfugis, individualment i comunitàriament.

 

Lluís Serra Llansana